Hi!

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts

i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,

en el combat obscur per la nostra remença

tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa

dobleguem. És la corda dolorosa que es torç

i paga, sota els dits implacables i forts,

el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,

els àgils projectils arribaran més lluny

i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,

els versos volaran amb un impuls tan llarg

que es perdran en el cel inútil de la glòria.

Màrius Torres

Más que nunca necesito este pequeño refugio para mostrar mis sueños, para crecer, para aprender. Necesito algun día llegar a ser alguien y, antes de eso, debo recorrer un camino que, aunque me enseñe y me prepare, no es fácil.

Vuelvo a crear un blog (más que nada porque el otro no funciona bien, cosas de la imformática...) y, aunque no prometo actualizarlo de manera constante, juro no abandonarlo. Siempre tendré cosas que decir.

Satine.